Club de lectura “El petit príncep”

Què és l’essencial de la vida? Allò que avui en general les persones consideren intrascendent, ve a ésser la raó d’existir de “El petit príncep”.

“El petit príncep” és una d’aquelles històries que es pot llegir a qualsevol edat? és per a infants o bé per a adults? 

Aquesta va ser una de les qüestions més comentades durant la trobada de lectors d’”El petit príncep” que va tenir lloc a la bct el dimarts, 12 de juny.

Aquest conte il·lustrat, que ha captivat milions de lectors i s’ha traduït a més de cent vuitanta  llengües, no deixa ningú indiferent. 

L’Iñaki Arregui, president de l’Associació El petit príncep de Catalunya, ens va fer un esbós biogràfic imprescindible per entendre l’obra. Saint-Exupéry va tenir una vida que el va marcar en tot allò que després va escriure. “El petit príncep” és una mica la seva vida. Tots venim a la terra des d’un planeta personal i comencem a fer-nos preguntes, a demanar respostes i recorrem la vida buscant l’amistat, la bondat, la imaginació, el coneixement, en definitiva, la felicitat.

Segons els assistents, a alguns els va agafar desprevinguts, els va deixar perplexos o bé no van entendre el missatge; d’altres ja l’havien llegit i van fer-ne una segona lectura. La majoria necessitava compartir la seva experiència i contrastar punts de vista.

I això és el que vam dir:

• Un lector va comentar que, ben mirat, aquest podria haver estat el primer llibre d’educació emocional, els contes de l’”Escolta’m” de Jorge Bucay no deixen de ser versions d’”El petit príncep”.
• Pels que l’havien llegit de petits, una segona lectura d’adults, més calmada, aturant-se a cada capítol, els ha descobert tota la força del món màgic que Saint Exupéry transmet i l’encert i vigència de les seves metàfores.
• Algú va parlar de llegir-lo als fills, ja són grans però està convençut que d’algun dels capítols en pot sortir un debat que podria allargar-se fins la matinada.
• Anem pel món preguntant-nos coses i les respostes les trobem, però sempre, segons qui les contesti, quedarem més o menys satisfets.
• En el moment que l’adult entén el missatge, el pot explicar, i encomanar-lo a l’infant. Però tots vam estar d’acord que cal buscar el moment ideal per a explicar-lo a cadascú.

És inqüestionable que és un llibre que emociona, amb un ritme cinematogràfic que manté el lector enganxat fins la darrera pàgina.

Vaig llegir “El petit príncep” quan era petita, a l’escola, devia tenir deu o onze anys, i ja em devia agradar perquè d’alguna manera sempre el tinc presentt. És un llibre que no deixaré de llegir, vull que m’acompanyi tota la vida.

Montse Llovera